El míldiu tardà del tomàquet és una de les malalties importants en la producció de tomàquets d'hivernacles. El fong del míldiu tardà del tomàquet, principalment el miceli, hiverna al cos malalt, s'infecta per patògens en condicions ambientals adequades i la taca de la malaltia produeix esporangis, que es propaguen pel vent i la pluja. En cas d'humitat, la germinació i la invasió de la fulla són ràpides. El desenvolupament de la fulla de baix a dalt forma el centre de la soca típica. L'esporangi produït a la fulla de la planta central es propaga pel flux d'aire a les plantes circumdants per a la reinfecció. L'ocurrència i la prevalença del míldiu tardà estan estretament relacionades amb les condicions climàtiques, i la velocitat de desenvolupament també està estretament relacionada amb les condicions de cultiu del tomàquet i la resistència de les plantes.

Prevenció i control agrícola

1. Hi ha una certa diferència en la resistència a les malalties entre les diferents varietats de tomàquet, i s'ha de donar prioritat a les varietats resistents a les malalties en el cultiu. A més, s'ha de fer una selecció adequada segons l'adaptabilitat del rostoll o la regió. Per al cultiu a camp obert, s'han de seleccionar varietats especials per a camp obert; per al cultiu de maduració primerenca, no s'han de seleccionar varietats de maduració tardana; per a zones humides o zones propenses a la pluja, s'han de seleccionar varietats d'alta resistència.

2. Cultiu i prevenció de malalties. Les tècniques de cultiu raonables són mesures agronòmiques indispensables en la prevenció i el control de malalties i plagues d'insectes. Atès que el tímid és més probable que es produeixi en condicions d'alta humitat, s'han de prendre les mesures següents:

(1) processament de llavors: prevenció i tractament de malalties des de cada detall, la llavor és un punt clau de desinfecció. Primer, les llavors es ruixen amb un 70% de pols humectable de mancozeb, 500 vegades amb líquid, i després es submergeixen en aigua a 55 ℃ durant 30 minuts, per germinar després de l'inundació causada per la pluja excessiva.

(2) Cultiu amb coberta vegetal: el cultiu amb coberta vegetal de tomàquet pot garantir que la temperatura i la humitat del sòl redueixin la humitat de l'aire, creïn condicions propícies per al creixement del tomàquet, no propícies per a la invasió de bacteris, redueixin la incidència de malalties i aconsegueixin l'objectiu de prevenir malalties.

(3) Densitat raonable: segons les diferents varietats de fertilitat del sòl, planteu un total de 2000-2400 per acre, assegureu-vos que la planta, en condicions de ventilació, permeabilitat a la llum i creixement saludable, milloreu la resistència. Si la densitat de plantació és inadequada, és massa alta, entre la planta, la tija, la fulla i el fruit es respectaran mútuament. L'aigua i el greix es debilitaran. La humitat de l'aire és gran, els bacteris envairan i serà susceptible a les malalties. Però la densitat és massa petita, tot i que el creixement és robust, la humitat de l'aire és petita i l'efecte resistent a les malalties és bo, però no es pot aconseguir el rendiment total que es necessita. En resum, la densitat del tipus de creixement infinit ha de ser petita, mentre que la del tipus de creixement finit ha de ser gran.

(4) Gestió de fertilitzants i aigua: durant la vida del tomàquet, des del trasplantament de plàntules fins al període de floració, la humitat del sòl ha d'augmentar gradualment del 60% al 85%, és a dir, el 60% del període de plàntules, el 70% del període de floració, el 80% dels resultats inicials i el 85% del període de floració. Com diu la dita, "és l'aigua la que fa la collita; és el fertilitzant el que fa la collita". Un reg adequat és crucial per garantir la coordinació entre el creixement nutricional i el creixement reproductiu, per tal de millorar la resistència a les malalties. Els fertilitzants són un factor clau de producció. Les parcel·les de tomàquets per plantar han de tenir una fertilitat com a mínim moderada i una qualitat de preparació del sòl exigent, sòl solt, fertilitzants, fems de granja (1000-3000 quilograms per mu de fems de granja d'alta qualitat), fertilitzant de fosfat 50 kg/mu, fertilitzant de potassi 20 kg/mu. A més de subministrar suficient fertilitzant nitrogenat, el fertilitzant de fosfat i potassi és important per al rendiment i la qualitat. Només cal una col·locació raonable dels tres elements clau per millorar la resistència a les malalties de les plantes, reduir la invasió de bacteris de la plaga del míldiu tardà i maximitzar el bon rendiment. Al contrari, el desajust de N, P i K redueix la resistència del tomàquet, i el míldiu tardà es propaga fàcilment, cosa que afecta el rendiment i la qualitat.

(5) Condicions de llum i calor: el tomàquet és un cultiu fotòfil, les parcel·les de plantació han de ser estables, ja que en cas contrari el tomàquet creix prim i feble, i els gèrmens són fàcils d'envair i causar malalties. Els tomàquets creixen a temperatures d'adaptació màximes de 20 a 25 ℃. La zona de plantació de tomàquets del meu comtat té recursos de camp avantatjosos, amb una temperatura mitjana anual de 21 ℃, però durant l'estació de pluges, les gelades hivernals, la boira i la humitat de l'aire són elevades, cosa que fa que els gèrmens entrin i siguin perjudicials. Si no es controla a temps, el míldiu tardà es propaga ràpidament. Cal prevenir i controlar la fumigació oportuna.

6 fulles recollides amb una forquilla: el míldiu tardà en temps plujós, amb alta humitat, baixa temperatura, boira i boira al matí i al vespre és el més fàcil de popularitzar, com ara una humitat relativa superior al 75%, la temperatura entre 15 i 25 ℃ és popular. Per canviar el microclima del camp i reduir la humitat de l'aire, s'han de treure les fulles inferiors del peu i les branques denses redundants de la planta per garantir una bona ventilació i transmissió de la llum al camp, per tal de destruir l'entorn de vida dels bacteris i així inhibir l'aparició de malalties.

7 rotació de cultius: cultiu continu de solanàcies, sòl amb una gran quantitat de bacteris, fàcil d'aconseguir, ja que els residus de malalties que queden al camp de cultiu són la font d'infecció hivernal al principi, per la qual cosa en arrencar les plàntules no només cal netejar el terreny, les fulles i els fruits de la malaltia, i per evitar l'acumulació de bacteris que provoquin una aparició sobtada de bacteris, s'ha de fer 2-3 rotacions amb verdures no solanàcies.

Prevenció i control físic

El control físic és l'ús de mètodes físics, com ara llavors per a la cribratge del vent, el cribratge, la separació d'aigua, la separació d'aigua de fang i altres mètodes per seleccionar bones llavors; o utilitzar el mètode físic, com ara remullar les llavors en sopa calenta per inhibir el creixement i el desenvolupament de bacteris per tal d'aconseguir l'objectiu de la prevenció de malalties. El sanejament del camp consisteix principalment a eliminar les tiges, fulles, fruits i altres residus del camp amb malalties i cremar-los o enterrar-los profundament, per tal de reduir al màxim la quantitat de bacteris del sòl i reduir la possibilitat d'infecció per patògens, per tal de prevenir malalties i augmentar els ingressos.

Control químic

La malaltia del tomàquet es va produir en diferents períodes i temporades de cultiu al nostre comtat. Per tant, després del control agrícola i el control físic, els símptomes de la malaltia encara apareixen, cosa que requereix l'ús de mitjans de control químic, pesticides químics per al control auxiliar. Els principals objectius del control químic són: la prevenció i el control de la invasió bacteriana; matar gèrmens; inhibir el creixement i desenvolupament bacterià, millorar la immunitat del tomàquet.

1. Tractament del sòl: al tomàquet li agrada un ambient neutre, el sòl àcid i el sòl alcalí es poden millorar mitjançant l'ús de calç viva. Els bacteris del sòl són una amenaça important per a la producció de tomàquet al nostre comtat, a més de fer una bona feina en la desinfecció del sòl del planter, també es poden aplicar al camp de la desinfecció amb fungicides d'ampli espectre, reduint els patògens del sòl (disponible amb bacterines o zinc i altres pesticides).

2, plàntula i collita: després de l'empelt dels símptomes del míldiu tardà de la fulla, la tija i el fruit, primer cal mantenir-ho artificialment allunyat a temps, disponible amb un 58% de gelades d'armadura, pols humectant de manganès i zinc 500 vegades per polvorització líquida, la polvorització ha de ser uniforme i considerada, especialment fins a la floració mitjana, el resultat és crític, durant el desenvolupament inicial i tardà s'ha de comprovar acuradament el míldiu tardà i el control de l'organització a temps, un cop popular, tindrà una gran influència en el rendiment i la qualitat. Si es troben soques de la malaltia central al camp, es poden seleccionar els següents mètodes i agents: mètode de polvorització, polvorització amb una solució de clorhidrat de pomelo al 72,2% 800 vegades a la fase inicial de la malaltia del tomàquet, o urea amb gelades al 72% • pols humectant de manganès i zinc 400-600 vegades, o gelades al 64% • pols humectant de manganès i zinc 500 vegades, polvorització un cop cada 7-10 dies, control continu 4-5 dies. Si la humitat del cobert és massa alta o es troba amb dies ennuvolats, es pot utilitzar el mètode de polvorització en pols, com ara l'ús de pols Gerry micro 1 (50% de pols humectable amb alquilmorfolina) control de la polvorització en pols, pot aconseguir un millor efecte de control. La taca de malaltia de la tija es pot aplicar amb una alta concentració de medicament líquid, ja sigui per a esprai de fulles o medicament per a recobriment de tija, un cop cada 7-8 dies, 2-3 vegades seguides, però presteu atenció a 10 dies després de l'aplicació de fruita que no es pot collir al mercat.